Avui, 9 de novembre de 2021, ens trobem en el Dia Internacional de l’Adopció que se celebra des de 2014 en homenatge a l’acte legal que permet donar als infants una família i una llar. Aquest dia se celebra per a crear consciència sobre què és l’adopció i reivindicar les qüestions relacionades amb les persones adoptades.
Primer de tot, ens hem de plantejar: que és l’adopció? L’adopció és l’acte jurídic mitjançant una persona o família que acull a un fill/a que biològicament és d’una altra persona. És una opció molt bona, moral i justa que garanteix els drets dels infants si partim de base que la família adoptant està acollint i donant una oportunitat a la criatura de tenir una família. No obstant això, posant el focus en la persona adoptada, hem de tenir en compte que aquestes persones no comencen de nou, sinó que venen amb un passat que comença amb l’abandonament per part de la família biològica per circumstàncies diverses.
Malgrat tot, no podem jutjar de manera externa aquest abandonament, ja que no sabem ni el context ni les circumstàncies per les quals estan passant la família biològica. Posant d’exemple, els nadons que van ser donats en adopció degut a la llei del fill únic a la Xina, a causa de que procedien de famílies amb risc d’exclusió, eren deixats al carrer concorreguts o a orfenats ja que els pares havien de pagar una quantitat gegant de dòlars per quedar-se el nadó a causa d’una sanció que els hi possaven.
Una vegada han sigut adoptades aquestes persones, han d’adaptar-se a un nou ecosistema, és a dir, aquí és on comença el seu procés d’inclusió social. Ha d’aprendre nous costums i noves llengües i ha d’adaptar-se a un lloc estrany i a una nova cultura.
Les persones adoptades, en la seva socialització primària, són jutjades, primer de tot, pel seu aspecte físic a partir d’expressions racistes i en segon lloc, pel fet d’haver sigut adoptades. Cites com “Però aquests són els teus pares de veritat?” o “Quina sort has tingut!” són comentaris que les persones adoptades han de lidiar en el seu dia a dia. A causa d’això entre altres factors, moltes d’elles, a la infància rebutgen els seus orígens durant el seu procés d’inclusió social.
Quan aquestes persones creixen, moltes vegades volen tenir més informació sobre els seus orígens. La recerca de les arrels pot ser un període molt llarg que, en el cas de trobar-les, pot ser perjudicial per a la seva estabilitat emocional. Per tant, durant aquest procés de la recerca d’orígens han de tenir el suport fonamental de la família adoptiva, però a la vegada, han de ser ajudades per part de la societat i de les institucions perquè puguin trobar la seva identitat amb la millor garantia i estabilitat emocional.
Des de la Joventut Socialista de Catalunya ens posicionem al costat de les persones adoptades. Per tant, apostem per la realització de polítiques públiques que dotin a l’administració de recursos per donar suport a les persones adoptades, com és per exemple el suport psicològic tant a elles com a les famílies adoptants. Però també incidim en l’eliminació de les seves discriminacions i en la desestigmatització de les seves realitats.
